resum

Aquí trobareu records del pare i de la filla- Gracià i Renata - i també de tots els seus alumnes: Carles Santias, Jaume Torrent, etc

29/12/2011

Renata Tarragó en "Deadfall"


Un concert per a guitarra i orquestra de John Barry interpretat per Renata Tarragó i dirigit pel mateix compositor. Sentim i veiem el concert en el film "Deadfall". Al mateix temps també es van seguint les escenes d'un robatori filmades en el Palau de Marivent de Mallorca. "Vertigencc" l'ha pujat al Youtube:





"This is is the famous robbery sequence with the superb photography of Gerry Turpin and the music of John Barry: Romance For Guitar And Orchestra, inspired in Joaquín Rodrigo's Concert of Aranjuez. The british maestro conducts The London Philarmonic Orchestra a la Bernard Herrmann in The Man Who Knew Too Much. It's not the only time Barry cameoed - he also appears in The Living Daylights and The Cool Mikado. It's a shame this movie was such a failure, because subsequently one of the greatest 60's film scores I've ever heard has been buried along with it. John Barry has never done finer work, and even appears on-camera to conduct one of the brilliant pieces he composed. During the concert, Michael Caine's robbery is taking place in Marivent Palace, nowadays the spanish King's summer residence in Palma de Mallorca. Last but not least, we have a splendid chancey of listening the catalan guitarist Renata Tarragó, died on 2005."

Una breu resenya biogràfica amb moltes fotos de John Barry la trobareu al següent blog: http://lascronicasdetino.es.tl/John-Barry.htm

16/12/2011

Gracià i Renata Tarragó amb Victòria dels Àngels

Aquestes imatges les he extret d'un vídeo del programa "Sense ficció" de Televisió de Catalunya. Aquest vídeo s'anomena "Brava Victòria" i està basat en documents de Victòria dels Àngels.
link del vídeo - http://www.tv3.cat/videos/3838030/Brava-Victoria







"El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant. Mentre que les partitures, els vestits d'escena i l'arxiu gràfic eren sota custòdia de les institucions, aquest material, d'un valor més anecdòtic i sentimental que no pas documental, havia passat desapercebut."

20/11/2011

Prayer

Cançó anònima castellana interpretada per Victoria de los Angeles (veu) i Renata Tarragó (guitarra). Arranjada per Gracià Tarragó. Es pot escoltar un fragment en aquesta web: http://www.allmusic.com/performance/hincarse-de-rodillas-prayer-song-for-voice-andalusia-f2236071

14/12/2010

El Concert de Rialp de Jaume Torrent

És el primer concert per a guitarra i orquestra simfònica d'aquest deixeble de Tarragó.
Està dedicat a la vila de Rialp: 1r mov. 'Pic d'Orri; 2n mov. 'Vall d'Àsua'; i 3r mov. Riu Sant Antoni.
Destaquen per la seva originalitat el dramatisme del segon moviment i la cadenza del primer (llegiu un comentari més ampli en aquest link: http://aulatarrago.blogspot.com/2010/12/jaume-torrent-estrena-concert.html)

Vídeo de la cadenza del primer moviment:

video

En aquest link, Torrent interpreta un fragment del segon moviment als matins de TV3:

28/07/2010

En l'Enciclopèdia de Guitarra

L'obra d'investigació musicològica sobre la guitarra que es va publicar fa poc després de tres dècades de recerca. És va presentar així en artelinkado:

  • Queridos amigos,
    desde guitarra.artelinkado es un placer y un auténtico honor el poder presentarles la noticia de la creación de la web, de la ya imprescindible Enciclopedia de la Guitarra. Esta magna obra de consulta, ya en su Tercera Edición, recoge más de 3000 entradas biográficas de guitarristas, guitarreros, compositores, profesores e investigadores, además de multitud de referencias y artículos sobre Danzas, Organología, Técnicas e Historia del instrumento en general. Desde el célebre “Diccionario” de Domingo Prat no se había abordado todo lo que engloba la guitarra de una forma tan completa. El autor de la Enciclopedia es el profesor, compositor y musicólogo español Francisco Herrera (Castellón 1935), que actualmente radicado en Suiza, ha realizado un meticuloso y arduo trabajo de recopilación, selección y catalogación de toda la información posible en el gigantesco mundo de la guitarra, para poder compilarla de forma ordenada y presentarla en 4 volúmenes en papel, publicados por la conocida editorial valenciana Piles, así como también en su versión en CD-Rom.
He buscat la pàgina dedicada a Tarragó (2663) i aquí està:

16/07/2010

En el cine mut

Gràcià Tarragó va tocar la viola en formacions orquestrals que acompanyaven pel·lícules del cine mut en alguns cinemes. En l'article de Josep Lluís i Falcó, "Música y músicos en la Cataluña silente"
(http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/cine/00364930999958395207857/p0000001.htm) es constata que Gracià Tarragó va tocar en l'orquestra de Blai Net en el cinema Coliseum de Barcelona en els anys 1927 - 1929.
Els músics que van participar en aquesta formació es detallen així: Blai Net, Graciano Tarragó, José Alcolea, José Trotta, Felipe Vives, Francisco Figueras de arberá, José González, Julio Pañella, Leopoldo Vila, José [A. ?] López, Ramón [ilegible], Tomás [Gomis ?], Pedro Roca, Antonio Cerveró, Anselmo Trescasas, Luis Trescasas, José Julibert, Enrique ilegible], Miguel [Santmano ?]

28/06/2010

Ludovica Mosca


La pianista Ludovica Mosca també va estudiar guitarra amb Gracià Tarragó.
Copio de la seva web
  • Artista polifacética, estudió música, danza y pintura. Considerada por crítica y público como un firme valor dentro del panorama musical, Ludovica Mosca desarrolla su tarea concertista y pedagógica en España, Europa, EEUU, Latinoamérica y Asia. Nacida en París de padres italianos, estudió piano en el Conservatorio Superior de Música del Liceo de Barcelona con G. Garganta y posteriormente con P. Vallribera y E. Casals, y en Amberes con F. Gevers en el Real Conservatorio Superior de Música, obteniendo el Premier Prix, y en París con A. Motard. Ha asistido a cursos especializados con J. Demus, J. Van Immerseel, R. Tureck, J. Savall, G. Hadjinikos, S. Chelibidache y H. Zender. Tambien ha estudiado guitarra con G.Tarragó y dirección de orquesta con A.Ros-Marbá...
    ...

Laura Almerich

Laura Almerich va estudiar amb Gracià Tarragó i també donava classes al Conservatori del Liceu quan jo estudiava el grau elemental. En aquells anys participà en un concert col·lectiu de guitarra, al qual hi vaig anar. Cliqueu en la imatge per llegir el programa:


Retallo de la web de Lluis Llach
(http://www.lluisllach.cat/)
  • 1969 Lluis Llach grava el seu primer llarga durada: "Les seves primeres cançons". La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre). L'any acaba amb l'actuació el 13 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.
Retallo del blog "Sobre Lluis Llach" (http://unblocsobrelluisllach.blogspot.com/2007/05/laura-almerich.html)

  • Sempre en un més que discret segon pla, Laura Almerich ha sabut perfectament jugar el seu paper dins la carrera artística de Lluís Llach. Les seves declaracions a la premsa, ràdio i televisió són més aviat escasses, i quasi mai per parlar de res personal seu, sinó sempre fent referència al cantautor que ha acompanyat durant quasi gairebé dècades. Costa de saber en quina mesura ha estat clarament o no la mà dreta de Llach en molts aspectes, com ara si Lluís li consultava algun arrenjament, alguna lletra, el participar o no en un concert benèfic, a l'hora de triar els altres músics de la gira... Sigui com sigui, sembla prou evident l'enorme amistat entre tots dos, Llach per a ella només ha tingut sempre paraules d'agraïment, i les dues cançons que li ha dedicat, Laura i Roses blanques (aquesta amb lletra de Martí i Pol) són dues perles dins la discografia llaquiana. El solo de guitarra aLaura és d'una gran bellesa i són molts els que el taral•legen de memòria. La guitarra clàssica sempre ha estat l'instrument principal de la Laura, però amb el pas dels anys es va convertir en un comodí que tant tocava l'acordió, el teclat i el piano, la marimba, la viela de roda, i si calia també posava veus (les de Com un arbre nu valen molt la pena). Sense ser una virtuosa en cap instrument, complia amb el que se li demanava i aportava a cada cançó allò necessari. Als anys 70, amb els seus vestits i pentinats, donava un aire molt hippy al grup, però de mica en mica, com la majoria de hippys, la seva indumentària va anar canviant. Un dels moments més mítics i recordats del concert del Camp del Barça va ser quan va errar a l'hora d'interpretar el solo de Laura, i es va posar a plorar. Des d'aleshores aquesta cançó i la mateixa Laura Almerich encara van prendre més rellevància, i, segons es diu, en directe Laura mai més ha pogut o volgut fer el solo, si bé Llach en ocasions sí que ha interpretat la cançó sol al piano. D'anècdotes, però, de segur que n'han tingut a centenars dalt dels escenaris. Davant la gelosia amb que Llach ha guardat sempre la seva intimitat, molts han volgut veure en Laura Almerich la seva "família" o persona més propera, i s'ha guanyat un afecte profund per part de tot el públic.

27/06/2010

Juan Ruano


El Cercle Guitarrístic a Catalunya ens ha passat aquest comunicat:

  • Juan Ruano Balada (Barcelona, 1919-2010)
  • Guitarrista y gran activista del instrumento. Estudió canto en el coro de niños del "Orfeó Català", bajo la dirección de su fundador Lluís Millet Maristany. Enamorado de la guitarra desde el primer momento, estudió la carrera con el maestro Gracià Tarragó, catedrático del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. Ingeniero y profesor de guitarra, armonizó un gran número de obras con finalidad docente. Desde la existencia de la Peña Tárrega, fue fundador y ejerció como Secretario y alma-mater de la entidad. Organizó un total de 286 conciertos en sus 46 años de historia, dándole un gran impulso a jóvenes promesas hoy consagradas como David Russell, Mª Esther Guzmán y enalteciendo la guitarra en Barcelona con la programación de grandes maestros como Narciso Yepes, Julián Bream o Maria Luisa Anido. En 2006, fue galardonado con el Premio Honorífico a "Toda una vida por la guitarra" en el III Certamen Llobet de Barcelona. Recientemente, en Noviembre de 2009, se le distinguió con una Placa Honorífica a su excelente trabajo con la Peña Tárrega y en pro por la guitarra. Hasta el último día ha estado impartiendo clases a sus alumnos, desde su casa en Barcelona.


Ha mort el 27 de juny als 91 anys

Jordi Codina i Torrecilla


Va nèixer en 1952. Va fer els estudis de guitarra amb Gracià Tarragó i els de composició amb Xavier Montsalvatge. Començà com a professor de guitarra en el Concervatori Municipal de Barcelona l'any 1972 i en fou el cap d'estudis de 1993 al 1997. Va ser membre del Quartet Tarragó des de l'any de la seva fundació pel mestre, el 1971, fins l'any 1988.
A col·laborat com a solista en l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida per Carles Coll. Per la seva dedicació a la música contemporània fou guardonat l'any 1992 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
Ha exercit també de crític musical i ha escrit una biografia de Xavier Montsalvatge publicada en ed. Labor.
El seu últim treball en el camp de la composició és "Sons Jujol", un trio de corda (violí, viola i violoncel) dedicat a l'arquitecte Josep Maria Jujol. Fou estrenat el 24 d'abril del 2010 en el Temple de Vistabella, edifici dissenyat per Jujol.

26/06/2010

Nati Gurri

Nati Gurri fou la meva professora de guitarra en el Conservatori Isaac Albéniz de Girona. Amb ella vaig fer el grau professional en els anys 1980 - 1985. Nati va estudiar amb Gracià Tarragó i m'ha proporcionat les imatges d'alguna de les trobades guitarrístiques que va fer amb el mestre.

En el centre Gracià Tarragó i a dalt Nati Gurri
Gracià Tarragó i Joaquima de Genover a l'esquerra
Nati Gurri i Joaquima de Genover a l'esquerra
Nati Gurri i Joaquima de Genover

22/06/2010

Carles Santias

Carles Santies (1912-1976) fou un destacadíssim guitarrista alumne de Tarragó. Podeu veure en la 'Biografia Guitarristica de Carlos Santias por Josep M. Mangado':
http://www.slideshare.net/soler101/biografia-guitarristica-de-carlos-santias-por-josep-m-mangado

1919 - Primera classe amb Tarragó

1943 - Interpretació a duo amb tarragó

Foto de Renata Tarragó

En aquesta web trobada en el Google hi ha una foto de Renata Tarragó:

Renata Tarragó a València

Renata Tarragó

La guitarrista valenciana Rosa Gil del Bosque (mireu:http://aulatarrago.blogspot.com/2009/12/rosa-gil-del-bosque.html) té una web amb dades molt interessants. Renata Tarragó va fer concerts a València i així queda reflectit en la web de Rosa Gil del Bosque:

RENATA TARRAGÓ

Nacida en Barcelona, demostró, desde niña, excepcionales aptitudes pra la música.

Realizó sus estudios en el Conservatorio Superior de Musica del Liceo de Barcelona, dedicándose al cultivo de la guitarra bajo la dirección de su padre, Graciano Tarragó, excelente músico y profesor de Guitarra en el citado Conservatorio.

A los catorce años logró un éxito extraordinario con ocasión de su primer concierto público. Obtuvo luego numerosos premios en diversos concursos y en 1944 fue nombrada profesora auxiliar de Guitarra del Conservatorio.

Gracias a su trabajo y dedicación constante, y al apoyo de su padre y maestro, Renata Tarragó ha llegado a poseer una técnica impecable, al servicio de una musicalidad y de un sentimiento sorprendente.

En 1948 fue contratada por la BBC de Londres a fin de presentar 'La vida Breve', de Manuel de Falla y también para un recital de canciones con la sin par soprano Victoria de los Ángeles. También ha grabado en Londres, para 'La Voz de su Amo', numerosas canciones populares, y en España, para 'Hispavox'.

Tanto en conciertos como en radio, ha actuado en Feancia, Alemania, Suiza, Italia e Inglaterra. Confirmando su extraordinaria calidad y la marcha ascendente de su carrera, en noviembre de 1959 visitó por primera vez Nueva York, donde obtuvo tal éxito que, desde entonces, vuelve todos los años a los Estados Unidos, habiendo actuado en Texas, Ohio, Nueva Inglaterra, etc., así, como también en Canadá.

En Abril de este año ha representado oficialmente a España en el Congreso Internacional de Guitarra celebrado en Tokio (Japón), donde sus intervenciones han sido celebradísimas. Ahora acaba de llegar de Estados Unidos, donde ha renovado sus laureles, consiguiendo un éxito extraordinario con la orquesta de Filadelfia al interpretar el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo.

Fuente: Programa de Amigos de la Guitarra de Valencia

21/06/2010

Discs de Renata en el Google

http://snowrecords.blogspot.com/2009/01/new-arrivals-116.html
http://www.flickr.com/photos/dereckvon/3120452863/
http://members.ld.infoseek.co.jp/masahirono/segtarrago9.html
http://snowrecords.blogspot.com/2009/01/new-arrivals-114.html
http://www.musicstack.com/records-cds/renata+tarrago
http://www.lptown.co.kr/product/category.php?Mode=grp&grp=08-05-04ig
http://us.dada.net/music/renatatarrago/vintage-classical:-guitar-n%C2%BA1-eps-collectors-m%C3%BAsica-espa%C3%B1ola-para-guitarra-_3482522a.html

11/02/2010

Poesia de Nati Gurri

L'alumna de Sant Celoni de Tarragó, Nati Gurri, li dedica una poesia. La ha enmarcat a sobre una partitura del mestre. Podeu llegirla clicant sobre la imatge:
  • "Gracià Tarragó sentí nostàlgia d'altre temps i així ho expressa aquesta magnífica obra per a dues guitarres: 'Tempora Memorare Esplendida' que sempre m'ha captivat i que ara don suport als meus sentiments.Estic profundament agraïda a G. Tarragó per tot el saber i per tota l'obra que ens ha llegat i, a ell i a la Joaquima, per l'extraordinària experiència viscuda al seu costat." Nati Gurri

08/02/2010

Juan Ruano i la Penya Guitarristica Tàrrega

Juan Ruano de 90 anys és un altre guitarrista cèlebre deixeble de Gracià Tarragó. Recordo les classes de guitarra que donava en el seu estudi perquè jo vaig ser alumne seu dos anys. Juan Ruano fou l'ànima de la Penya Guitarrística al llarg dels anys i ara a escrit aquest llibre de memòries tan interessant. Aquesta penya fou una societat dedicada a la guitarra des de l'any 1943. Gracià Tarragó es reunia de vegades allà amb els seus deixebles.




20/01/2010

ELISEU FRESQUET-SERRET

Eliseu va estudiar els quatre primers anys de guitarra amb Gracià Tarrago els anys '60. Més tard va finalitzar la carrera amb Francisco Garrido. Garrido també fou deixeble de Tarragó i era l'altre catedràtic que teniem quan jo estudiava al Conservatori del Liceu. Eliseu Fresquet-Serret ha composat per al nostre instrument. Podeu escoltar-lo en aquests vídeos del Youtube:




Fa un any vaig rebre el post de la imatge de més abaix al meu forum d'artelinkado:


Havia oblidat de pujar aquesta important aportació. Les meves excuses.


17/01/2010

MARIO VELASCO FABRÉ

Record de Gracià Tarragó i Renata per aquest bloc. Dos posts enviats per Mario Velasco el 8 i el 14 de gener del 2010:

Tuve la suerte de ser alumno de Renata Tarragó( muy malo por cierto) y frecuentar su domicilio en el Barri Indians, calle de la Manigua, siendo una de las últimas y esplendidas típicas Torres de dicho barrio. Sus discos, Conciertos y recuerdos nunca los podre olvidar.En especial el que dio en la Plaza del Rey en Barcelona. Su madre y padre son Personajes Especiales, en la vida Musical.

Mario Velasco Fabré



La Torre Rosa, último vestigio de la probable -pero no probada- fundación del barrio por «indianos» a principios del siglo XX


Las fotos en su casa del barri Indians... Me recuerda que cuando me sabía bien la lección, con Renata saliamos al patio y me dejaba disparar con su escopeta de aire comprimido. Por el año 1950.

Mario Velasco Fabré

JOSÉ LUÍS TUBERT


Un record de José Luis Tubert, concertista de flauta travessera, pedagog i realitzador musical de radio i televisió d'Argentina:

En mi adolescencia tuve un disco de Renata Tarragó, que me hizo enamorar de la música de Gaspar Sanz. Siempre ha quedado viva su interpretación en mi memoria y en mi alma.
José Luis Tubert (Córdoba, Argentina)


http://joseluistubert.blogspot.com/

11/01/2010

MARIA ANTONIA RODÉS

Marian Rodés

Maria Antonia Rodés i la seva mare, concertista de guitarrista, van estudiar amb Gracià Tarragó.
A continuació copio i enganxo el missatge email que envià per al blog Maria Antonia Rodés el 9 de setembrede 2009:

Hola Raimon,
Aun no puedo dar crédito a lo que leo, estos misterios de internet que me llevan viajando por el mundo entero sin moverme de mi casa. He leido con gran emoción que buscas antiguos alumnos del maestro Tarragó pero los blogs no se si estan muy activos, así que me lanzo a escribirte a este correo que no se si es el bueno todavía.
La que te escribe fue alumna del maestro Tarragó, era muy pequeña pues empecé mis studios en el Conservatorio de Liceo de Barcelona en el año 1958. A la edad de 6 años me examiné de preliminar de guitarra y primero de solfeo. Recuerdo perfectamente al maestro, que lo había sido también de mi madre (profesora de guitarra). También conocí a Renata y a Victoria de los Ángeles pues mi madre se trataba con ellas.
Todo ello forma parte de mis recuerdos de infancia. Hace muchos años que vivo fuera de España (verás que no tengo acentos ni la ~ en mi teclado)
Contestame, por favor, para ver si he escrito a la buena dirección.
Una saludo afectuoso
Maria Antonia

31/12/2009

GENER 2010


Què ens oferirà l'any nou? Chi lo sa

05/11/2009

Amb qui estudià guitarra Tarragó?


Aquí van unes fotos de Miquel Llobet (baixades del Google), el qual va ser mestre de guitarra de Gracià Tarragó. Miquel Llobet, al seu temps, fou el millor deixeble de Francisco Tàrrega.




03/07/2008

Entrevista a Jaume Torrent





Jaume Torrent va estudiar amb Gracià Tarragó. Tarragó va tenir alumnes de tot el món. Molts han estat professionals de la música. Estaria bé trobar-los per veure si deixaven un petit record en aquest bloc.

Les fotos en blanc i negre són fetes en la sala gran del pis del carrer Manigua de Barcelona: en elles es veu la biblioteca de música de Tarragó. Les fotos en color estan fetes a l'antiga classe de guitarra del Conservatori del Liceu.

Clicant en les imatges podreu llegir l'entrevista que li va fer Carmen Martínez fa 20 años y que fou publicada en el nº 158 de la revista Monsalvat.