resum

Aquí trobareu records del pare i de la filla- Gracià i Renata - i també de tots els seus alumnes: Carles Santias, Jaume Torrent, etc

28 de juny 2010

Laura Almerich

Laura Almerich va estudiar amb Gracià Tarragó i també donava classes al Conservatori del Liceu quan jo estudiava el grau elemental. En aquells anys participà en un concert col·lectiu de guitarra, al qual hi vaig anar. Cliqueu en la imatge per llegir el programa:


Retallo de la web de Lluis Llach
(http://www.lluisllach.cat/)
  • 1969 Lluis Llach grava el seu primer llarga durada: "Les seves primeres cançons". La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera (canta amb ella per primer cop el 26 de desembre). L'any acaba amb l'actuació el 13 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.
Retallo del blog "Sobre Lluis Llach" (http://unblocsobrelluisllach.blogspot.com/2007/05/laura-almerich.html)

  • Sempre en un més que discret segon pla, Laura Almerich ha sabut perfectament jugar el seu paper dins la carrera artística de Lluís Llach. Les seves declaracions a la premsa, ràdio i televisió són més aviat escasses, i quasi mai per parlar de res personal seu, sinó sempre fent referència al cantautor que ha acompanyat durant quasi gairebé dècades. Costa de saber en quina mesura ha estat clarament o no la mà dreta de Llach en molts aspectes, com ara si Lluís li consultava algun arrenjament, alguna lletra, el participar o no en un concert benèfic, a l'hora de triar els altres músics de la gira... Sigui com sigui, sembla prou evident l'enorme amistat entre tots dos, Llach per a ella només ha tingut sempre paraules d'agraïment, i les dues cançons que li ha dedicat, Laura i Roses blanques (aquesta amb lletra de Martí i Pol) són dues perles dins la discografia llaquiana. El solo de guitarra aLaura és d'una gran bellesa i són molts els que el taral•legen de memòria. La guitarra clàssica sempre ha estat l'instrument principal de la Laura, però amb el pas dels anys es va convertir en un comodí que tant tocava l'acordió, el teclat i el piano, la marimba, la viela de roda, i si calia també posava veus (les de Com un arbre nu valen molt la pena). Sense ser una virtuosa en cap instrument, complia amb el que se li demanava i aportava a cada cançó allò necessari. Als anys 70, amb els seus vestits i pentinats, donava un aire molt hippy al grup, però de mica en mica, com la majoria de hippys, la seva indumentària va anar canviant. Un dels moments més mítics i recordats del concert del Camp del Barça va ser quan va errar a l'hora d'interpretar el solo de Laura, i es va posar a plorar. Des d'aleshores aquesta cançó i la mateixa Laura Almerich encara van prendre més rellevància, i, segons es diu, en directe Laura mai més ha pogut o volgut fer el solo, si bé Llach en ocasions sí que ha interpretat la cançó sol al piano. D'anècdotes, però, de segur que n'han tingut a centenars dalt dels escenaris. Davant la gelosia amb que Llach ha guardat sempre la seva intimitat, molts han volgut veure en Laura Almerich la seva "família" o persona més propera, i s'ha guanyat un afecte profund per part de tot el públic.